Archivo

Archivo del Autor:

Consuelo qualsevol titul em pareix interesant.
Propose alguns:
-Un abre, un home per talar-lo
-Reconstrucción artificial
-Esgotador comportament
-Creadors d’inferns
-Natura Vs. Negligència humana
-Natura agotada
-No es pot viure on les flors no existeixen

Per si us serveix de inspiracion:
-El viento endereza el árbol depués de haberlo inclado ( De Gaulle)
-El que nos encontremos tan a gusto en plena naturaleza proviene de que ésta no tiene opinión sobre nosotros. (Nietzsche)

bé, esta es la urna de la meua besavia, es de finals del segle XIX i era “lo mas de lo mas” en la època el deixar aquestes flors de tela com a herència familiar…definitivament el kitsch no es un invent del segle XX…

 

 

 

ESTELA

POSIBLES TÍTULOS DE LA ESCENOGRAFÍA

Todo es plástico, sonoro y procesual.    (frase de Fluxus).

Las gallinas son tartamudas y la naturaleza se queda muda. (La primera frase en rojo es una Greguería de Ramón  Gómez de la Serna).

Las gallinas son tartamudas y el árbol está enladrillado. (la frase segunda alude a mi fotografía del tronco encorsetado).

La gallina no puede dormir porque las luces están encendidas.

El plástico aleja el mar.

Todo el mar quiere salvarse en el tablon que flota. (Ramon Gomez de la Serna)

Deriva natura.

Naturaleza por control remoto.             Consuelo

el que hem fet avuí amb les botelles m’ha recordat a una notícia que vaig escoltar a la tele ahir per la nit, vaig sentir solament el final i no hem vaig enterar de tot, per això m’he posat ara a buscar per internet alguna notícia.

parlava d’una enorme “sopa de plàstics” que es troba a l’Oceà Pacífic i que es del tamany de l’Estat de Texas, o siga més gran que la península on vivim; ací us deixe un poc de l’informació que he trobat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Aunque la “Gran isla” (también bautizada “Gran parche de basura del Pacífico”, la “Gran sopa de plástico” o el “Séptimo continente”) tiene una gran extensión, no es fácil de percibir visualmente, pues la mayoría de los desechos se ubica a 30 m, bajo la superficie, y se trata de plásticos grandes, pero también del tamaño de un grano de arroz, los que están siendo ingeridos por animales y peces de la zona, al ser confundidos con plancton.

En 2008, una investigación de la U. del Sur de California (EE.UU.) determinó que el 35% de los peces recolectados en el lugar tenían plástico en sus estómagos.

Corriente en vórtice

El emplazamiento de esta mancha de basura proviene en un 80% por los desechos que llegan al mar, producto de las alcantarillas, y un 20% por basura marina. ¿Cómo se genera? Por una especie de efecto remolino, provocado por la fuerza de la corriente en vórtice del Pacífico Norte, que gira en sentido de las agujas del reloj y hace que la basura termine almacenada y atrapada en esta zona. De hecho, los vientos del lugar son los que impiden que los desechos se dispersen a las costas. “

ESTELA

L’animal, prèviament escollit per pes, edat i sexe ens espera en un caixó de fusta, es un masclet de sis mesos, les femelles son per a criar.

Senc a ma mare, s’acosta esmolant un ganivet, no ha de tindre cap mossa, el tall ha de ser net, ho provarà abans amb un full de paper.

Em crida, jo l’agafe de les orelles, es clar, mossega i arrapa. Després d’uns segons instintivament es queda quiet. Li’l done a ma mare que espera asseguda en una cadira de boba baixa i amb un plat fons al costat. Amb els peus li subjecta les potes del darrere mentre amb la mà esquerra agafa les orelles i li alça el cap, l’ajude a subjectar-lo, s’ha de moure el mínim possible i amb mà dreta i pols ferm li obri el coll, es ràpid. Jo m’encarregue de recollir la sang amb el plat, segons després ja no es mou, està ben mort. Ha sofrit el mínim.

Ens afanyem a escorxar-lo, l’agafe amb força de les potes del darrere obertes, ma mare li fa un tall rodant a la base de cada poteta i un altre que el travessa de turmell a turmell passant per la ingle. Estira fort la pell, sembla llevar-li un pitjama.

Jo encara el sostinc, ara l’ha de desbudellar; amb el ganivet fa un tall al ventre, no massa profund, podria tallar els intestins. Baixe a l’animal, ma mare posa la mà a l’interior, està calent; extrau cuidadosament la ventresca. Abans de tocar res busca la fel, cal llevar-la de seguida, si es trencara hi hauria de tirar la carn; es tira al fem junt als budells, la resta es deixa com està, ja es trossejarà més tard.

ESTELA

Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.