L’animal, prèviament escollit per pes, edat i sexe ens espera en un caixó de fusta, es un masclet de sis mesos, les femelles son per a criar.
Senc a ma mare, s’acosta esmolant un ganivet, no ha de tindre cap mossa, el tall ha de ser net, ho provarà abans amb un full de paper.
Em crida, jo l’agafe de les orelles, es clar, mossega i arrapa. Després d’uns segons instintivament es queda quiet. Li’l done a ma mare que espera asseguda en una cadira de boba baixa i amb un plat fons al costat. Amb els peus li subjecta les potes del darrere mentre amb la mà esquerra agafa les orelles i li alça el cap, l’ajude a subjectar-lo, s’ha de moure el mínim possible i amb mà dreta i pols ferm li obri el coll, es ràpid. Jo m’encarregue de recollir la sang amb el plat, segons després ja no es mou, està ben mort. Ha sofrit el mínim.
Ens afanyem a escorxar-lo, l’agafe amb força de les potes del darrere obertes, ma mare li fa un tall rodant a la base de cada poteta i un altre que el travessa de turmell a turmell passant per la ingle. Estira fort la pell, sembla llevar-li un pitjama.
Jo encara el sostinc, ara l’ha de desbudellar; amb el ganivet fa un tall al ventre, no massa profund, podria tallar els intestins. Baixe a l’animal, ma mare posa la mà a l’interior, està calent; extrau cuidadosament la ventresca. Abans de tocar res busca la fel, cal llevar-la de seguida, si es trencara hi hauria de tirar la carn; es tira al fem junt als budells, la resta es deixa com està, ja es trossejarà més tard.
ESTELA